Si jo fos anacoreta
i visques sol i tranquil
dormiria tot el dia
i sortiria a la nit

A la nit per les muntanyes
colls, valls i camins
conjugaria diables
per que vinguessin amb mi

I allevors deballariem
fins els poblats humils
fins a les ciutats més folles
i més grans que s'haguin vist

I ompliriem la terra
dels més misteriosos crims
que en fariem rialles
en la negror de la nit

I jo
al meu santuari tranquil
dient una blasfemia
tapantme ven bé al llit
fruit de l'horror dels crits
i escoltant els laments
de els nostres fills
els nostres fills