Som dilluns de Pasqua i com cada any

jo porto la mona per al fill gran.



No s igual que altres vegades,

alg avui no ser a taula,

per tothom hi pensa de tant en tant.



Tres canalles costen de pujar,

ning no perdona i menys el banc.



Desprs de la feina a casa

fas neteja a aquella escala

del bloc on treballa el teu advocat.



I avui torna a ser dissabte,

t'obriran la porta ("hola, com va?"),

et fars la forta ("t'has aprimat"),

el menut pregunta per qu encara no hi ha pare.



Quan surts i tornes a casa

el gust dels seus llavis ("fins aviat"),

fa que no t'amaguis ("t'estimo tant").



La vida s bonica per a vegades complicada,

tant se val.



El teu home s un tros de pa

per com sempre es va deixar enredar.

Quan va sentir la condemna

li va caure el mn a terra,

que llargs es faran aqueixos quatre anys!



Lents passen els dies, ja s Nadal;

els petits esperen el regal.



Pels carrers la gent et mira

i et saluden amb somriures.

D'on treus tantes forces per no plorar?



I avui torna a ser dissabte,

t'obriran la porta ("hola, com va?"),

et fars la forta ("t'has aprimat"),

el menut pregunta per qu encara no hi ha pare.



Quan surts i tornes a casa

el gust dels seus llavis ("fins aviat"),

fa que no t'amaguis ("t'estimo tant").



La vida s bonica per a vegades complicada,

tant se val.