Malalties per mancança d'aire,

nits estranyes de ressaca i mala maror;

mil raons per a posar distància

entre mi i aquesta terra feta presó.

Començar en un altre lloc

on no sàpiguen qui sóc,

recobrar aquell dolç plaer

d'amagar-me i observar la gent.



Passa el temps i el vi de la nostàlgia

que engoleixes per les tardes quan es fa fosc

va recuperant, per art de màgia,

gestos oblidats, sorolls i certes olors.



I el mateix que em va portar

a anar-me'n nord enllà

ara té un perdut encant,

un avís de que ja arriba el meu dia perquè

content

enfilo les escales del tren,

és hora de tornar a casa.

Content

vull retrobar-me amb la meva gent

i veure'ls iguals però diferents.



Porto a les butxaques mil adreces

plenes de records que amb el temps s'esborraran,

com aquells colors de fotos velles

que per treure'm l'enyorança mirava allà.



I tot i que el mes entrant

pensaré ja en fotre el camp,

ara em moro per tornar;

el sotrac damunt la via marca el ritme perquè

content

enfilo les escales del tren,

és hora de tornar a casa.

Content

vull retrobar-me amb la meva gent

i veure'ls iguals però diferents