Nascut entre blanes i cadaqus,

molt tocat per la tramuntana,

d'una sola cosa pot estar segur,

quant ms vell ms tocat de l'ala.



Sempre deia que a la matinada es mataria,

per cap al migdia anava ben torrat,

somriu i diu que no t pressa

ning m'espera all dalt,

i anar a l'infern no m'interessa

es molt ms bonic l'empord!



I varen passar ampolles i anys

i Siset encara aguantava,

dormint la mona a la vora del tren,

per ell mai no s'hi tirava.



Sempre deia que a la matinada es mataria,

per cap al migdia anava ben torrat,



Somriu i diu que no t pressa

ning m'espera all dalt,

i anar a l'infern no m'interessa

es molt ms bonic l'empord! (x2)



I quan veig la llum de l'alba,

sento les ganes de saltar,

potser que avui no em suicidi,

potser ho deixi fins dem...fins dem!!!