Som dilluns de Pasqua i com cada any

jo porto la mona per al fill gran.



No és igual que altres vegades,

algú avui no serà a taula,

però tothom hi pensa de tant en tant.



Tres canalles costen de pujar,

ningú no perdona i menys el banc.



Després de la feina a casa

fas neteja a aquella escala

del bloc on treballa el teu advocat.



I avui torna a ser dissabte,

t'obriran la porta ("hola, com va?"),

et faràs la forta ("t'has aprimat"),

el menut pregunta per què encara no hi ha pare.



Quan surts i tornes a casa

el gust dels seus llavis ("fins aviat"),

fa que no t'amaguis ("t'estimo tant").



La vida és bonica però a vegades complicada,

tant se val.



El teu home és un tros de pa

però com sempre es va deixar enredar.

Quan va sentir la condemna

li va caure el món a terra,

que llargs es faran aqueixos quatre anys!



Lents passen els dies, ja és Nadal;

els petits esperen el regal.



Pels carrers la gent et mira

i et saluden amb somriures.

D'on treus tantes forces per no plorar?



I avui torna a ser dissabte,

t'obriran la porta ("hola, com va?"),

et faràs la forta ("t'has aprimat"),

el menut pregunta per què encara no hi ha pare.



Quan surts i tornes a casa

el gust dels seus llavis ("fins aviat"),

fa que no t'amaguis ("t'estimo tant").



La vida és bonica però a vegades complicada,

tant se val