Malalties per mancana d'aire,

nits estranyes de ressaca i mala maror;

mil raons per a posar distncia

entre mi i aquesta terra feta pres.

Comenar en un altre lloc

on no spiguen qui sc,

recobrar aquell dol plaer

d'amagar-me i observar la gent.



Passa el temps i el vi de la nostlgia

que engoleixes per les tardes quan es fa fosc

va recuperant, per art de mgia,

gestos oblidats, sorolls i certes olors.



I el mateix que em va portar

a anar-me'n nord enll

ara t un perdut encant,

un avs de que ja arriba el meu dia perqu

content

enfilo les escales del tren,

s hora de tornar a casa.

Content

vull retrobar-me amb la meva gent

i veure'ls iguals per diferents.



Porto a les butxaques mil adreces

plenes de records que amb el temps s'esborraran,

com aquells colors de fotos velles

que per treure'm l'enyorana mirava all.



I tot i que el mes entrant

pensar ja en fotre el camp,

ara em moro per tornar;

el sotrac damunt la via marca el ritme perqu

content

enfilo les escales del tren,

s hora de tornar a casa.

Content

vull retrobar-me amb la meva gent

i veure'ls iguals per diferents.