Ben depressa ha dinat

s'ha tornar a afaitar

i es posa la jaqueta.



Guaita mig d'amagat

com la dona al sofà

veu la telenovela.

I li diu adéu però ella ja no el sent

baixa l'ascensor silenciosament.



I així cada dimarts

representa que va

aviat a la feina.

Però ha quedat a aquell bar

on no hi ha mai ni un gat

prop de Vila-seca.



I com cada cop sent la tremolor

meitat por, meitat alegria.



De la barra estant

el cambrer dirà

si vol el de sempre.

Ella arribarà

amb els ulls brillants

i per un instant

tot s'haurà aturat.



I per uns breus moments

una estona de cel,

ja no importa el demés,

una estona de cel.

El que durà un cafè

és una estona de cel.



Ben depressa ha dinat

a la Universitat,

s'ha pintat una mica.

Sent com el campanar

va tocant els tres quarts,

s'arregla la faldilla.



Agafa l'autobús i seu al davant

només cinc minuts que no acaben.



Com sempre dirà

"sento haver fet tard"

ficant-se vermella.

Ell no dirà res

només somriurà

i per un instant

tot s'haurà aturat.



I per uns breus moments

una estona de cel,

ja no importa el demés,

una estona de cel.

El que durà un cafè

és una estona de cel.



Mil cops repetint

que no té sentit

seguir aquesta història.



Però aquest temps robat

fa tirar endavant

fins poder arribar

al proper dimarts.



I per uns breus moments

una estona de cel,

ja no importa el demés,

una estona de cel.

El que durà un cafè

és una estona de cel