Miràvem junts pel finestral

plovia i tot estava moll,

la pluja ens feia estar aprop, tan aprop...

Mai hauriem vist aquell final.



Ara la pluja s'ha acabat

la teva absència em deixa sol,

segurament el cel no em vol

la pluja no et farà tornar.



És amor, el que tinc al cor...



El meu cor està plorant,

t'enyora tant o més que jo

està ferit malalt d'amor, sí d'amor,

quan et somia li fas mal.



És amor el quie tinc al cor